Hora de marxar

Els comiats sempre son nostalgics i aixi em sento ara. La India ja em te ben atrapada. Ahir, asseguda als ghats del Ganjes amb shiva iluminada em vaig sentir totalment absorbida per aquest lloc que chanti chanti (poc a poc), mhe anat fent meu. Coneixer la gent, els llocs, aprofundir en la cultura,...Risikesh te una atmosfera de tranquilitat que he volgut assaborir fins lultim instant abans dembarcarme en la seguent fase de laventura, Nepal. Mhe acomiadat de la ciutat banyantme al Ganges (mama no passa res que encara soc viva) amb el meu amic Luck, completament sols, i mira que a lIndia es dificil!!!La corrent, pero, baixava amb una mica de forca i el dia es completament gris...tots els ingredients necessaris per intensificar la nostalgia. Segons els hindis, ara ja estic purificada, pero jo nomes penso, despres de la bellesa inmensa del moment, que ara haure dagafar lautobus tota molla!pero be, si el preu de la felicitat es aquest, cap problema :)

Entrar al Nepal esta resultant dificil per la frontera oest, aixi que jo i les meves 3 recents companyes de viatge, decidim creuar mig subcontinent per entrarhi pel sud, passant pel Taj Majal i Veranasi, on em retrobare amb el Ganga ji (senyor Ganges), ara pero, deixara de ser el riu de la vida per ser el riu de la mort.

Torno a estar boja de ganes de tornar a lIndia dura, on em sento com a casa encara que costi de creure, ia rribar per fi a Nepal. Tinc tantes coses a explicar que no sabria ni per on comencar. A mes, tinc la sensacio que cada cop que escric, es perd el valor de les coses que visc....com si no fos capac de reflexarles tan sols amb paraules. Duna banda, em quedararia aqui mesos i mesos, i daltra banda, tinc masses ganes de continuar el cami...aixi que ja tinc totes les bosses apunt i ja mhe acomiadat dels meus coneguts hindis i nepalis amb un trist: see you next life.