I CONGRÉS VOLTA AL MÓN: Te'l perdràs??

Participem en el I CONGRÉS VOLTA AL MÓN (http://clubdeviatges.com/) en el marc Saló del Turisme a Catalunya (SITC).

32 bloggers viatgers
32 punts de vista
32 experiències
32 somnis complerts

Vols somiar tu també?

Dia: 9 d'abril del 2011
Hora: de 10:30 a 19:00h.
Lloc: Fira de Barcelona. Sala A- Palau 2, 1er pis- Recinte Montjuïc.

ENTRADES GRATUÏTES LIMITADES!!!
Només els 150 primers ens inscriure’s podran entrar gratuïtament. Així que no dubtis i reserva ja http://clubdeviatges.com/congresvoltaalmon/apuntat un lloc al Congrés!

Entra a: http://clubdeviatges.com/ per obtenir tota la informació sobre aquest esdeveniment únic i ens veiem allà!!!

Adéu

Vem estar força contents d’arribar a Nepal i gaudir altra vegada de llibertat. Però ja se sap que viatjant sempre passen coses i….toma…l’avió que anava de Delhi a Kathmandu, quan ja estavem arribant, va començar a tremolar i a fer saltirons cosa fina. Ho vem passar fatal i jo fins i tot em vaig trobar resant per dintre, però aleshores el pilot va decidir recular i vem aterrar d’emergència a un aeroport indi a vés a saber on. Res, vem arribar sans i estalvis al cap d’unes quantes hores i hem disfrutat d’uns dies tranquils a Kathmandu. Avui però, amb el cor ben petitó he anat a acomiadar els meus pares a l’aeroport, que se’n tornen a Sant Quirze després d’haver passat uns dies molt especials junts, i tornen amb moltes ganes de donar-li al pernil salat i al salmó fumat….jo m’hauré de conformar en imaginar-m’ho mentre em menjo l’últim xoriç que queda, i és que la vida és dura J . Així doncs, decideixo quedar-me un temps més en aquest país que ja sembla que m’hi hauràn de treure amb resclet…fins aviat!

De bodorrio a Delhi!

La història és molt llarga i no l'explicaré, però resulta que tenim una espècie de familia India a Delhi d'aquestes que quan algú de nosaltres va a India toca visitar. Doncs bé, la filla petita es casa i ens van convidar a la boda, així que ni cortos ni perezosos ens vem plantar a Delhi ara fa uns dies i altra cop brúticia, soroll i protocols familiars. Costa tornar a India després de la dolça Nepal, on tot i que després d'haver-hi passat uns quants mesos ja sóc més capaç de veuren més cares i no totes són bones. Però India té una qualitat que no he sabut trobar en cap altre país del món: acció per la vena les 24 hores, la vulguis o no. Aquesta vegada ens ha tocat endinsar-nos en l'India de l'abundàcia, dels dolços, dels regals i les joies, un aspecte realment xocant si a la vorera del davant està ple de barraques i tot tipus d'infortunis. Nosaltres preocupats pensante que 8 dies eren massa per passar-los en una urbe com Delhi i perquè calculàvem que tindriem massa temps per aburrir-nos….doncs d’això res de res. Ha estat una setmana de banquets i de ritus. Llàstima que els banquets picaven com un dimoni i els ritus es feien eterns. Al marge d’aquestes minúcies, però, ha estat una experiència interessantíssima i la familia india es preocupava i ens mimava molt a l’hora que a vegades ens feien sentir rarets ja que nosaltres no teniem cap interès per l’or i això de “quedar bé” no és el nostre punt més fort. Han sigut dies de moltes sensacions i potser val la pena fer un cop d’ull a les fotos per acabar-ho d’entendre.

Liant-la per Nepal

Ara ja feia dies que no escrivia i és que estem ben embolicats. Em fa la sensació que d'aquí poc els papis m'enviaran a pastar fang al moll de la farola. Vem vulguer creuar el llac amb barca però sense barquer i ens van haver de venir a rescatar, casi ens trobem dormint amb una habitació-estable i em hagut de viatjar dalt d'autobusos saltarins. Hem anat de boda, hem sopat a casa el meu amic tibetà que segons la mama té el cap massa gros i avui hem tornat d'un trekking allà on nostre senyor va perdre les esperdanyes i nosaltres l'energia.
Sense incidents, tornem a estar a Pokhara amb el bon dormir i la bona cuina (crec que tornarem a casa rodant, ho hem d'acabar de decidir). Estem de conya!!!!!!!!

De camps base - Machapuchare i Anna`purna

Ja estem a Pokhara després d'uns dies de trekking magnífics on hem tingut sol, pluja i neu a bastament. La veritat que ens hem donat un tute de cuidado però ha valgut molt la pena: ponts de fusta podrida, franquejos de gel, boira, -15º,....en fi, que estem molt orgullosos de nosaltres mateixos. Haurieu d'haver vist el meu pare parlant amb tothom en català i fent-me traduïr coses mentre jugavem hores i hores a la canasta com ara: "quan vegin les meves cartes els hi tremolaran les cames" (els pobres nepalis es tronxaven). En fi, que ens ho hem passat molt bé i ja estem pensant quin trekking farem després. Però no ho tenim clar, perquè quan es viatja costa molt fer plans....i com que jo em lio amb tot, tenim actes socials gairebé cada dia i estem molt enfeinats! :)

La primera foto és al camp base del Machapuchare (ja sé que no es veu, haurem de fer un acte de fe), i la segona, és just al marxar del camp base de l'Annapurna, de veritat que impressionant, increible, maravellós, espectacular.....pfuuu....no ho podem explicar amb paraules així que us convidem a veure les fotos :)

Fins aviat!

Un trocet de la familia Salvador Sivecas

Altra vegada a Nepal!
Després de passar una nit esplèndida adormint-me pels reconds de l'aeroport de Delhi, vaig arribar a Kathmandú. La sensació va ser semblant a la que un té quan arriba a casa: per una banda, content d'estar amb la gent i al propi entorn, d'altra banda, tornar a alguna cosa semblant a la rutina.
Els meus pares, però, han arribat abans que pogués tenir sensació de rutina. Ens vem trobar a Kathmandú després de 5 mesos sense veure'ns i el retrobament ha estat molt bonic, i el fuet i el pernil que ens em menjat d'estranquis a l'habitació molt bó!!!!! (de veritat que ens hem de sentir afortunats per l'assortiment d'embutits que tenim).
D'aquí a un parell de dies anem a pujar fins al camp base de l'Annapurna. A veure que tal perquè es veu que hi ha mig metre de neu al camí. Com diuen els del far west: endavant que no ha estat res!

Annantapur i la fundacio Vicens Ferrer

Ja fa una setmana que he arribat a Annantapur. Annanta vol dir 'infinit' i pur 'ciutat' (tambe, com diuen alguns indis: pobresa infinita (pur/poor).

La FVF es...com ho diria...un engranatge perfecte. Han fet d'un districte oblidat un oasis enmig de la India. Aqui s'hi esta tan be (fins i tot hi ha oli d'oliva) que m'he quedat fent el gorres uns quants dies.

El millor de tot, pero, va ser anar a veure la Joshna, la nena que tinc apadrinada aqui. Quan vaig arribar tot el poble m'esperava. Com sempre em trobo dient, hi ha coses que no es poden explicar. La visita a aquesta nena va ser una d'elles. Potser val la pena que veieu algunes fotos per entendre-ho. En fi....la India ja se'm acaba (momentaniament) i dema agafo un avio cap a Nepal on m'espera una etapa molt diferent del viatge ja que s'afageixen els meus pares a l'aventura. Em fa pena marxar. Sempre em fa pena marxar, pero aquesta vegada se que tornare en menys d'un mes a la India, que em te adicte :)