Sortir de laeroport i trobar-se de nou amb la India pura, i dura.
Ja mhe preguntat mes duna vegada perque torno, pero encara estic reflexionant sobre la resposta. La humitat, la multitud, la malaltia, la contaminacio, la decadencia i les muntanyes de porqueria de Delhi desesperen a qualsevol. No he trobat ni una sola rao per no fugir corrents daquesta urbe d'aproximadament 12 milions de persones censades (la xifra es deu duplicar si es te en compte la poblacio real)....be, potser la part de 'familia' que tinc aqui que sempre ens acullen tan atentament com poden, sovint massa.
Vaig sortir per potes de la ciutat el dia seguent, en un tren nocturn en direccio Haridwar, alla on neix el Ganjes i on arriben milers de peregrins cada dia per assistir a la puja nocturna, un ritual ple de bellesa, on els fidels encenen espelmes en flors de coloraines i les posen al Ganges, de manera que comencen a navegar riu avall. La relacio que tenen els hindus amb la seva religio es molt intensa....de fet, ho ha de ser per creure en deus amb cara delefant i el naixement dun riu a partir duna barba...suposo que a vegades lhome sha daferrar a qualsevol cosa per sentirse protegit, estimat, o que la vida te algun sentit. Aqui no hi ha prous ulls per veureho tot....em falta temps i paciencia per fixarme en tots els detalls. La India es tot un repte pels sentits!
Despres duna excurssioneta per camins amb multitud de monos lladregots que atacaven la bossa de la fruita.....va ser hora danar al cine. Mare meva quin espectacle!
El cine consisteix en una sala amb cadires destrossades i brutes....pero....la qualitat de la peli es la mateixa que la de qualsevol pelicula de hollywood!!!Largument, molt cutre als nostres ulls, es centra en la vida dun xulo piscines perdona vides que es passeja amb texans que marquen paquet i ulleres de sol, i atonyina a tothom que es troba pel cami. Tambe senamora i a la que et despistes, es posa a ballar, amb comparsa, a qualsevol raco. El millor de la peli son els indis que la miren que xiulen cada cop que surt el seu heroi perdona vides, semocionen sorollosament quan es correspost per la noia, riuen com bojos quan algo fa gracia, animen els personatges a atonyinar-se.....de veritat, no te preu!!
Aqui ho deixo, que esta jugant el pakistan contra Australia i estan tots com bojos...quina canya!
Ja mhe preguntat mes duna vegada perque torno, pero encara estic reflexionant sobre la resposta. La humitat, la multitud, la malaltia, la contaminacio, la decadencia i les muntanyes de porqueria de Delhi desesperen a qualsevol. No he trobat ni una sola rao per no fugir corrents daquesta urbe d'aproximadament 12 milions de persones censades (la xifra es deu duplicar si es te en compte la poblacio real)....be, potser la part de 'familia' que tinc aqui que sempre ens acullen tan atentament com poden, sovint massa.
Vaig sortir per potes de la ciutat el dia seguent, en un tren nocturn en direccio Haridwar, alla on neix el Ganjes i on arriben milers de peregrins cada dia per assistir a la puja nocturna, un ritual ple de bellesa, on els fidels encenen espelmes en flors de coloraines i les posen al Ganges, de manera que comencen a navegar riu avall. La relacio que tenen els hindus amb la seva religio es molt intensa....de fet, ho ha de ser per creure en deus amb cara delefant i el naixement dun riu a partir duna barba...suposo que a vegades lhome sha daferrar a qualsevol cosa per sentirse protegit, estimat, o que la vida te algun sentit. Aqui no hi ha prous ulls per veureho tot....em falta temps i paciencia per fixarme en tots els detalls. La India es tot un repte pels sentits!
Despres duna excurssioneta per camins amb multitud de monos lladregots que atacaven la bossa de la fruita.....va ser hora danar al cine. Mare meva quin espectacle!
El cine consisteix en una sala amb cadires destrossades i brutes....pero....la qualitat de la peli es la mateixa que la de qualsevol pelicula de hollywood!!!Largument, molt cutre als nostres ulls, es centra en la vida dun xulo piscines perdona vides que es passeja amb texans que marquen paquet i ulleres de sol, i atonyina a tothom que es troba pel cami. Tambe senamora i a la que et despistes, es posa a ballar, amb comparsa, a qualsevol raco. El millor de la peli son els indis que la miren que xiulen cada cop que surt el seu heroi perdona vides, semocionen sorollosament quan es correspost per la noia, riuen com bojos quan algo fa gracia, animen els personatges a atonyinar-se.....de veritat, no te preu!!
Aqui ho deixo, que esta jugant el pakistan contra Australia i estan tots com bojos...quina canya!
1 comentari:
Georgina, guapa!!!
Quina enveja (sana), de no poder ser una maleta més a sobre de l’autobús...
Que valenta q ets, deixar-te anar pel teu impuls de voler descobrir el món, encara que sigui d’entrada tota sola i anar omplint la motxilla de vivències inoblidables.
Anirem seguint el teu camí, molts petons de la famíli landry pons
Publica un comentari a l'entrada