VARANASI

Arribar a Varanasi va ser tota una odissea; ens van vendre un billet erroni (indian style) i vem haver de passar un dia més a Agra (Taj Majal) i experimentar un viatge dantesc cap a Varanasi. Vem recolar una hora i mitja amb tren arribant a una ciutat bruta i deixada on s’acumulaven indis encuriosits de veure 4 noies blanques. Generalment, per exemple, si surto a comprar un plàtan, tinc un fantàstic públic d’entre 10 i 15 indis que no tenen res més a fer que contemplar, descaradament i a dos pams de mi, com em compro l’esmorzar. Doncs imagineu quan ens vem trobar els nois de l’exercit sihk enmig dels temples emmurallats perduts en aquesta extranya localitat….mare meva!mentrestant, el nostre taxista ens feia saber, una i altra vegada la seva opinió sobre els temples, que no era una altra que: "this is a sexy temple!" I és que la India…..és molta India!! El tren cap a Varanasi sortia al vespre i sortosament, teniem un compartiment exclusivament de noies, on, tot i que hi havia lloc suficient en tot el tren, s’acumulolaven indis poca feina a mirar i que havies d‘anar fent fora amablement. Els indis no tenen cap tipus de discreció en CAP de les seves activitas (aquí s’inclou, per exemple,fer caca al mig del carrer) i quan observen, arriben a ser realment durs d’aguantar.

Finalment vem arribar a Varanasi, la ciutat on els indis van a morir per acabar amb el cicle etern de les rencarnacions. Allà no només hi arriben morts, sinó que també hi ha gent gran i malalta que es limita a esperar, en unes cases al voltant del Ganges, la seva mort.

Va ser arribar i posar-me malalta de l’estomac, havent de fer llit un dia sencer i fent cas a les recomanacions dels indis de l’hostal, que es van preocupar molt per la meva salut.

Varanasi és un entremat de carrers estrets que desemboquen a unes escales disposades paral·lelament al Ganges i que van d’una punta a l’altra de la ciutat. El centre antic és encantador i es van descobrint petits temples arreu. Els habitants de Varanasi conviuen estretament amb les vaques i els Búfals (alguns decorats amb collarets de flors) que has d'anar esquivant cada dos per tres, així com la quantitat de merda (perdoneu però és així) i deixalles. Varanasi, però, transpira màgia. Passajar amb barca al llarg dels Ghats (escales) i veure sortir el sol i assistir a la puja (missa) del vespre davant del riu no té preu. Cada Ghat (grup d’escales) té una funció: en un s’hi dutxen, a l’altre renten la roba, l’altre és on cremen els centenars de morts diaris, l’altre és un lavabo,….tot això, a l’aire lliure i a la vista del públic. Resulta molt desconcertant per nosal tres, ja que són activitas que fem en la intimitat,…El riu està molt contaminat i ple de deixalles, així com també s’hi poden trobar cossos (animals i humans), flotant. El riu, però, no deixa de ser sagrat i sembla que els indis no els importa gaire la brútica. Quan es pon el sol, llencen espelmes enceses en senyal “d’amor” cap al Ganga ji.