Ja fa un mes i mig que sóc aquí i no hi ha manera de marxar!
Vaig anar a la "jungla" i vaig passejar-me entre cocodrils, rinocerons, elefans, ocells, bambis,...acompanyada d'un exèrcit de 5 xinus equipats amb càmeres fotogràfiques del segle que vé, i jo amb la meva camara ja trencada amb la que pràcticament no puc fer ni una foto, i menys a un ocell que està a 30 metres de mi, tota una llàstima. Crec que els xinus són per mi, l'ésser humà més extrany que hi ha sobre la terra, i no podia evitar preguntar-me, que faig al mig de la selva amb 5 xinus??així que vaig decidir anar a veure la Guddy al poble...no tinc paraules per descriure el que els nepalis descriuen com a "jumping bus", llavors em vaig preguntar, que faig en un autobús saltarí ple d'arròs i gallines??després de gairebé perdre la vida, i no és una exageració, el conductor crida: american lady!!!! i em fa baixar de l'autobús, mentre tots els nepalis es parteixen de riure i jo no tinc ni temps per aclarar que d'americana res. Em deixa allà tirada, al mig de les muntanyes, i no puc evitar preguntar-me, que faig al mig de la muntanya sola buscant un poble que no sé ni com es diu??? mentre contemplava indecisa l'indret on havia anat a parat, sonaven com música celestial els crits d'uns nepalis poca feina que m'observaven des de dalt d'un turó i que venien al meu rescat. Em van ajudar a trobar el poble de la Guddy, on tothom estava preocupat perquè ja m'esperaven des de feia hores. La meva arribava va ser l'equivalent a si el rei visita Sant Quirze i vaig passar dos dies fantàstics amb la Guddy, la seva familia, els búfals, els coloms i les gallines. La Guddy em va donar la millor exclusiva: està embarassada!
Arribo a casa i em toca acompanyar el meu amic dipak a comprar coixins, anem amb la moto i quan arribem, resulta que a més de coixins també ha comprat 2 nòrdics de matrimoni, que em de carregar amb la moto. Dalt de la moto, tan carregats que casi em menjo el que s'ha dissenyat per dormir, no puc evitar preguntar-me, que faig al mig de nepal amb un cargament de roba de llit, dalt d'una moto, confiant altra vegada amb la meva sort???però resulta que és divendres, i els divendres el peix està a meitat de preu, així que per donar-me una alegria, els meus amics nepalis decideixen comprar peix: m'encolomen tres peixos acabats de pescar i sense netejar d'un total de 4 quilos i em diuen: avui cuines tu. I jo no puc evitar preguntar-me, que faig amb 3 peixots acabats de morir, bruts i relliscosos que s'escolen entre els meus dits, al mig del jardí??
En fi, però, són aquestes petites coses que no em deixen marxar del país!!!
6 comentaris:
que maco i sense pixa pins... je je
tu que ets creativa ja tens matéria per a una novel·la
manelesther
Quina sort nena
Hola Georgina , en pregunto que fas sola entre selvas , animal i nepalins .
Es broma , m agradat la teva nerrativa , no m agradat que estiguesim tan de temps sensa sapiguer res.
Be que ho pasis be , el resta del viatge
Petonets Maribel Salvador
Hola carinyo!!!
Osti, estic tant contenta que estiguis enamorada de Nepal!!! Nosaltres també ho estem!!! És una passada, una canya!!!
Ei, que la que et diu carinyo és la teva cosina, eh? Que firma com si fos el Marc, jajajajajajaja
Un petonàs nena!A seguir gaudint, quina enveja que ens dones!!!
hola gina soc en pau de begues! Ostres dew ni do...he estat llegint tot el teu periple em sembla impresionant, per cert et felicito escrius molt be!
i suposo que encara et queda un bon tros de viatge pel que em va dir la mireia. Espero molt sincerament que aquest viatge Homeric , t'agradi i el puguis disfrutar a plaer! Que pel que escrius ja es veu que es aixi.
Bueno un petunassu i cuidat.
axaa axaa!! dewwwww!
Publica un comentari a l'entrada