noticies tristes

Ahir al vespre es va morir l'àvia del Chandra. Amb el Chandra i la seva dona sóm, segons ells, "ram ro sati", millors amics. Amb la Goddy (la dona del Chandra) em fet una amistat molt estreta i passem forces hores juntes menjant Dal bhat i fent-la petar a casa seva, una habitació molt modesta vora lakeside.
Ha sigut avui, però, que m'he donat conte de veritat de la importància que té per ella la nostra relació. Amb la mort de l'àvia, aquest matí m'han trucat per demanar si podia assistir a l'últim adéu i a la crema del cos, una cerimonia realment íntima i familiar.
Així doncs, la Guddy i jo em agafat un taxi fins a Setikola (riu Seti), a les afores de Pokhara. Durant el camí del taxi al riu, la Guddy m'agafava fort la mà, una mica nerviosa. Al arribar al riu estava ple d'homes envoltant el cos. La Guddy m'estirava perquè digués adéu a l'àvia, però jo no sabia com actuar, em sentia com un peix en un garatge....al finalt m'he decidit per esperar-la dos passes més enrera. La Guddy ha destapat les mantes que cobrien el cadàver i ha acariciat el cos agenollada davant el riu, posant-se a plorar desesperadament. Després ha tornat al meu costat i ens hem separat dels homes, ja que a la "pregaria" no hi podiem assistir. Ens hem quedat allunyades 20 metres del cos, amb la Guddy plorant sense parar. Tot seguit, han destapat bona part de la manta que cobria l'avia i han pres foc. L'escena m'ha causat una gran angoixa. La Guddy mentrestant m'explicava que l'àvia se l'estimava molt i que cada setmana li portava mantega de búfal. Jo no tenia ni idea de que dir-li o de que fer.
La tradició diu que quan es llencen les cendres al riu, els familiars s'han de banyar també. La Guddy i jo, al ser dones, ens hem mullat simbolicament el front amb aigua i hem continuat veient l'espectacle des de la distància.
Ara toca, però, el patiment del marit, que a partir d'avui s'ha de tancar en una habitació durant 13 dies, sense contacte amb ningú.