Cap al dentista hi falta gent

Si una cosa tinc és temps, així doncs, he anat a acompanyar el meu guia al dentista, que al pobre li feia una bona falta. La veritat, encara que soni una mica macabra, he anat a fer el tafaner. Dos dies seguits (sisi, tinc molt poca feina).
El primer dia ens plantem a l'hospital i la meva impressió és que podria ser l'escenari perfecte per una peli de terror. Passadissos llargs i foscos amb tot de gent esperant. A la que s'obre la porta d'alguna consulta, tothom s'abalança contra la porta com si regalessin diners.
En un mateix passsadís, porta a porta, hi ha la sala d'operacions, el psiquiàtric (que pel que sembla, li agrada treballar amb la porta oberta), el dentista, raigs X,...
Ens vem asseure a la porta del dentista, nosaltres teniem el número 20 i anaven pel 4 a una velocitat de tortuga. A fora, hi havia penjada la llista de preus: El pitjor que et pot passar és que t'hagin de posar una dent nova o que t'hagis fracturat la mandibula (que val aproximadament 3 euros), els altres preus oscil·len entre 50 cèntims i dos euros i mig (neteja bocal inclosa!!). Així que vaig pensar, ostres tu, a mi em falta una dent, potser podria aprofitar....però clar, ens van dir que avui no ens podrien atendre i que tornissim demà (anar a l'hospital és tota una excurssió i una aventura si travesses la ciutat amb bici). Doncs res, tornem demà. A l'instant que entrem a la consulta decideixo, amb tota seguretat, que prefereixo anar pel món sense dents: un espai decadent, butaques en sèrie a la vista de tothom, pràcticament sense instrumental, tothom fent el tafaner a 4 pams quan a algú li fan alguna cosa seriosa a les dents.....de veritat que surrealista.
Això si, les coses com siguin, per un euro li van deixar una boca que ha sigut la enveja de tots els seus amics!