El nivell d'un 3000 aquí equival a pujar la mola....bufar i fer ampolles (sempre i quan els elements t'acompanyin, que mai és el meu cas). La muntanya es pot fer amb un parell de dies....però jo vaig decidir pendre-m'ho amb calma i fer-la amb 5.
Agafem un autobús que ens ha de deixar a un poble d'on el dia seguent començariem a caminar....però resulta que l'autobús s'espatlla dos cops pel camí...cap problema....el problema ve quan es fa fosc i l'autobús s'espatlla, definitivament, al mig de la carretera lluny de tot. En lloc de queixar-se, els nepalis comencen a cantar cançons i a aplaudir, que hi farem, no?
Doncs res, caminar tots en massa cap al poble. Ningú portava llenterna. En aquell moment, jo i 20 nepalis vem agraïr la superllenterna que un dia em van regalar els meus pares i que mai vaig saber apreciar.
Res....al cap d'unes quantes hores arribem a casa la familia del meu guia i hi passem la nit. A partir d'aquí tot perfecte, anar pujant tranquilament, parant a descansar cada 30 minuts,..fent fogueres...passem per llocs on no passen turistes i m'agosto de dir "namaste" cada dos per tres.
La veritat que tenim sort i les vistes són fantàstiques ja que es veuen els Annapurnes i el Machapuchare molt clars, veiem aguiles i monos i......un xinu! un altre vegada!Els xinus em persegueixen....els pobres no s'enteren de res i no parlen més que xinu (penjo una foto per demostrar que els xinus em persegueixen, el xinu, si us fixeu, s'està observant al fons de tot).
Al final ens desfem del xinu i el seu guia i són substituïts per una gosseta que va decidir que m'estimava el dia que vaig obrir la llauna de sardines que guardava com un tresor.
No és el mateix caminar i disfrutar de la muntanya si es compta amb una llauna de sardines o no...de cop i volta tot canvia....s'obren tots els sentits i penses....ara estic a prop de casa!
4 comentaris:
Hola Georgina , segueixo els teus blogs , encara que son una mica escasos , etfa mandre escriure
Petonets tieta Maribel Salvador
Hola preciosa!!!! Veiem que estàs molt bé!!! nosaltres, ens alegrem que decidissis no anar al dentista, jijiji!!! Quins plans tens per ara? Nosaltres, no hem pogut contactar amb tu per skype perquè fins fa 2 dies no hem tingut ordinador (se'ns va morir...) i ara ens falta un micro. A la que ens el posem, hem de fer una xerradeta, que en tenim moltes ganes!!!!!
Un petonàs guapíssima!!! Segueix passant-ho molt bé i aprofitant cada segon, que et ben prometem que es troba moooolt a faltar.
Marc i Mireia
HOlaaa!!!
No tinc el teu skype!
Tinc ganes de parlar amb tu!
Una abraçada!
Ari Sabroso
Et dono el meu; Ariadnas22
Publica un comentari a l'entrada