ELS DIES A POKHARA SENSE POGUER MOURE’S



Com que tot està aturat, aquí hem tingut tres dies d’absolut relax. Els turistes que tenien previst marxar s’han vist estancats a l’hotel. A mi aquests tres dies m’han sentat molt bé. Me’ls he passat asseguda al jardí escrivint, llegint, jugante a pilota,…..i entrant a un bar local que obre d’estranquis on bebem roxi i mengem carn.
M’he comprat una bicicleta vermella preciosa de segona mà, però aquests tres dies l’he posat a llogar per treurem uns dinerons extres.
Per fi he pres la decisió de passar el nadal aquí i després començar a baixar cap a India per passar el cap d’any a la platja (aquí al vespre refresca força). M’ha costat molt pendre aquesta decisió ja que del Nepal no em volia moure. Però una en el fons sap el que ha de fer (gràcies Ester Pons per aquesta petita reflexió)….continuar veient món i….de fet, no és tan trist, ja que els meus pares han comprat un bitllet d’avió per afegir-se a la meva aventura a Nepal a mitjans de febrer…així que de ben segur que tornaré, i amb molt il·lusió.
(a la foto, d'esquerra a dreta:Chandra, jo i la meva bicicleta nova, Deepak, Gopal i Richi, l'equip de casa)

1 comentari:

Anònim ha dit...

Ei!
Quina bona cara fas a la foto eh? Això ho fa el relax! I ben merescut després de tant de curro per aquí!
Com avui pujo cap a casa, no volia marxar sense dir-te que passis un bon nadal, aquest any amb toc nepalí! Ja ens diràs com ho celebres!
Un petó enorme Georgina! Cuida't i disfruta molt!
IMMA