DIARI DE BORD

Despres duns dies increibles a Andaman (de pelicula) em disposava a agafar, des de Port Blair, un vaixell cap a Chennai de 3 nits de durada per estalviarme 100 eurets de lavio. Vaig arribar al port plorant a llagrima viva, ja que en aquell moment ho hagues donat tot per quedarme a les illes, pero aviat sem va passar la tonteria i va comencar laccio. A lesplanada de davant del port, una hora abans dembarcar, hi havia uns 1000 indis i jo, sota el sol assassi de Port Blair a la 1 del migdia, aixi que decideixo pujar una muntanyeta en busca de la unica pobra i trista ombra dun pi pelat, amb 4 bosses penjant malestrugament dels meus bracos i.....clac! em carrego les xancletes ( les 4rtes que perdo en lultim mes), pero no passa res, penso, en tinc un altre parell i ja no ve daqui...a mes, segur que ningu mha vist fent el patos.....pero giro el cap i uns 50 indis sestan tronxant a costa meva. No passa res, penso, qui riu lultim riu millor, aixi que em poso a preparar un pa amb tomaquet que estic segura, que va ser lenveja de tothom. En els seguents minuts arriben 1000 indis mes, dos polacs, un angles, un alemany i un frances (si, sembla un acudit) i comenca la guerra. Sobren les comportes del 'check in' i tothom sabalanca com si fos la fi del mon. Entro a pressio (no hi altra opcio) i clack! sem trenca lultim parell de sabates que porto posades ja que dos persones diferents mestaven trepitjant. Merda. Pero no passa res, he aconseguit creuar sana i salva, nomes que ara camino amb una sola sabata i estic tota mullada de suor. Una hora i mitja mes tard havia arribat al que seria la meva habitacio durant tres dies, compartida amb 100 persones mes i un milio de 'cucarachas', sense practicament espai per respirar i una calor que em feia suar les dents. Amb els altres blanquets vem decidir no fer cas al numero de llit i posarnos tots junts uns al costat dels altres per si de cas, i aixi, al cap de tres dies, em vaig emportar uns quants amics daquells de per vida :) Amb tot, i despres de dir adeu a Port Blair des del vaixell a la mateixa hora que desapareixia el sol, shavia fet lhora de sopar, pero jo estava preparada per tot i aquella nit estrenava el nou calentador que mhavia comprat amb tanta ilusio per ferme spaguettis amb ceba i tomaquet (quina fe que tinc), aixi que vaig al lavabo a netejar la meva tassa, sense una xancleta i....ostia, aqui nomes hi ha lavabo dhomes.....pero en aquell moment ja no mimportava res i nomes tenia una obsecio:spaguettis. Aixi que entro al lavabo sucant el meu pobre peu entre una piscina de no vull explicarvos que i em poso a netejar els estris de cuina fent equilibris mentre lIndi de torn sen riu de veure una noia al vater dhomes. No passa res, arribo al meu llit, situat estrategicament al costat del punt delectricitat i em poso a tallar el tomaquet i la ceba. Mai havia cuinat amb 10 persones a un pam de mi opinant sobre el meu sopar i be....no esta del tot malament. Poso laparell a la corrent i...brrrr....em passa la corrent (sort que tinc un exercit de 10 indis que es preocupen per mi i em fan sentir menys desgraciada)...ho torno a provar i....brrrr....em passa la corrent altre cop! Pero jo necessito els Spaguettis...!!! i els indis amables sofereixen a electrocutarse per mi (oferta que no vaig saber denegar). Finalment puc sortir a coberta a disfrutar del meu sopar i em dono conte que mig vaixell ja sap al meu nom i fins i tot, al passar davant dalgun grup dindis, els enganxo explicant el relat del meu electrocutament que passa de boca a orella a alta velocitat per tots els recons del vaixell. No passa res. Hora de dormir. Fa tanta xixa que no puc ni tancar els ulls aixi que decideixo (amb els altres guiris), buscar un lloc per plantar lhamaca i dormir mirant les estrelles. Ens fan fora 3 vegades de 3 llocs diferents ja que 'here is not allowed' (tampoc es 'allowed' tirar les escombreries per la borda i no fan altra cosa). Res, tothom desisteix, pero a mi encara em queden forces i trobo un petit raconet on penjar el meu llit....sense ningu! de conya, penso, ningu sabra que estic aqui. I madormo sota la lluna plena. Pero el dia seguent, amb el corresponent 'good morning', els indis em pregunten si he dormit be alla a fora a la fresca....hu hu hu....la intimitat comenca a ser un valor molt preciat. Em trobo a un indi estroleg que llegeix les cares de les persones i que amb lajuda dun traductor em prediu el futur.....aixi que, 2000 persones es van assabentar de que el 2012 tindria una operacio cirurgica. Ja es mala sort. Aquell dia vaig tenir la oportunitat de signar autografs, cosa que no havia fet mai abans, i de tenir una cua de gent que es passava el dia seguintme duna banda a una altra. Haig de dir, pero, que he passat 3 dies fantastics al vaixell amb moments de tot, especialment dalegria, i que vaig estar molt trista al baixar del barco i haverme de despedir dels meus numerosos nous amics, un dells, el quadro de la foto de ma dreta (a que mola??).