De bodorrio a Delhi!

La història és molt llarga i no l'explicaré, però resulta que tenim una espècie de familia India a Delhi d'aquestes que quan algú de nosaltres va a India toca visitar. Doncs bé, la filla petita es casa i ens van convidar a la boda, així que ni cortos ni perezosos ens vem plantar a Delhi ara fa uns dies i altra cop brúticia, soroll i protocols familiars. Costa tornar a India després de la dolça Nepal, on tot i que després d'haver-hi passat uns quants mesos ja sóc més capaç de veuren més cares i no totes són bones. Però India té una qualitat que no he sabut trobar en cap altre país del món: acció per la vena les 24 hores, la vulguis o no. Aquesta vegada ens ha tocat endinsar-nos en l'India de l'abundàcia, dels dolços, dels regals i les joies, un aspecte realment xocant si a la vorera del davant està ple de barraques i tot tipus d'infortunis. Nosaltres preocupats pensante que 8 dies eren massa per passar-los en una urbe com Delhi i perquè calculàvem que tindriem massa temps per aburrir-nos….doncs d’això res de res. Ha estat una setmana de banquets i de ritus. Llàstima que els banquets picaven com un dimoni i els ritus es feien eterns. Al marge d’aquestes minúcies, però, ha estat una experiència interessantíssima i la familia india es preocupava i ens mimava molt a l’hora que a vegades ens feien sentir rarets ja que nosaltres no teniem cap interès per l’or i això de “quedar bé” no és el nostre punt més fort. Han sigut dies de moltes sensacions i potser val la pena fer un cop d’ull a les fotos per acabar-ho d’entendre.