Ara ja feia dies que no escrivia i és que estem ben embolicats. Em fa la sensació que d'aquí poc els papis m'enviaran a pastar fang al moll de la farola. Vem vulguer creuar el llac amb barca però sense barquer i ens van haver de venir a rescatar, casi ens trobem dormint amb una habitació-estable i em hagut de viatjar dalt d'autobusos saltarins. Hem anat de boda, hem sopat a casa el meu amic tibetà que segons la mama té el cap massa gros i avui hem tornat d'un trekking allà on nostre senyor va perdre les esperdanyes i nosaltres l'energia.
Sense incidents, tornem a estar a Pokhara amb el bon dormir i la bona cuina (crec que tornarem a casa rodant, ho hem d'acabar de decidir). Estem de conya!!!!!!!!
Sense incidents, tornem a estar a Pokhara amb el bon dormir i la bona cuina (crec que tornarem a casa rodant, ho hem d'acabar de decidir). Estem de conya!!!!!!!!
2 comentaris:
jajajajajaja, quin fart de riure, que ens feu!
Segur que el Manel tindrà batalletes que explicar per uns quants dies, quan torneu.
Seguiu-ho passant tant i tant bé.
Un petó molt fort!!
Marc i Mireia
ei xula!!!
Com estàs ara ja fa que no sé res de tu! Tot bé, no?! Per cert ja tinc skipe!!! Aquesta setmana estaré tots els matins (hora catalana) ja ho saps.
Petons
Martí
Publica un comentari a l'entrada