Ja fa una setmana que he arribat a Annantapur. Annanta vol dir 'infinit' i pur 'ciutat' (tambe, com diuen alguns indis: pobresa infinita (pur/poor).
La FVF es...com ho diria...un engranatge perfecte. Han fet d'un districte oblidat un oasis enmig de la India. Aqui s'hi esta tan be (fins i tot hi ha oli d'oliva) que m'he quedat fent el gorres uns quants dies.
El millor de tot, pero, va ser anar a veure la Joshna, la nena que tinc apadrinada aqui. Quan vaig arribar tot el poble m'esperava. Com sempre em trobo dient, hi ha coses que no es poden explicar. La visita a aquesta nena va ser una d'elles. Potser val la pena que veieu algunes fotos per entendre-ho. En fi....la India ja se'm acaba (momentaniament) i dema agafo un avio cap a Nepal on m'espera una etapa molt diferent del viatge ja que s'afageixen els meus pares a l'aventura. Em fa pena marxar. Sempre em fa pena marxar, pero aquesta vegada se que tornare en menys d'un mes a la India, que em te adicte :)
4 comentaris:
Ei!
Visca, visca, ens veiem el dimecres a Katmandhu (amb aquella fe confiem que els avions siguin puntuals)
Ei, me'n alegro que t'ho hagis passat tant bé i hagis gaudit d'aquesta aproximació a la Fundación Vicente Ferrer.
Tiets, benvinguts al viatge!!! Esperem que us vagi molt bé i no arribeu massa cansats a Kathmandú. BON VIATGE!!!!
Bon viatge Manel iEsther , espero que la trovada en la filla sigui lo mes feliç
Petonets la tieta Maribel
Ei, creiem que ja us heu retrobat??? Com esteu? Què tal el viatge?
Esperem que bé i sense cap imprevist i que ja estigueu tots tres junts.
Passeu unes molt bones vacances tiets! Georgina, gaudeix de pares una miqueta i deixa't mimar!!!
Publica un comentari a l'entrada